Lluis de Turiellos

Y un poeta orixinal, que ye una categoría a parte que dexa güelga propia nel camín de les lletres, que yá ye abondo. (Munches gracies, Lluis)

sábado, 21 de abril de 2018

Catorce años nel Tíbet



     Como teo tan mala memoria, nun m'alcuerdo si vos cuntara que yo tamién tuvi siete años nel Tíbet; sicasí, nun m’atopé con Brad Pitt por culpa que’l Tíbet ye desaxeráu de grande. Foi pela cabera década del sieglu pasáu y dempués m’enteré de lu de la so película, que vos esclariaré pa los qu’amás d’asturianu nun sepáis inglés– que la llamaron d’aniciu “Seven Years in Tíbet”. Nin que dicir tien que, como nun careciera la segunda guerra mundial, yo sí fui quien a xubir el Nanga Parbat. Sé que dalgún s’entrugará que coime facía per ellí, posy desplicaré que m’averé de vacaciones pa tirar semeyes ya amosales al vecín, como fai tol mundiu. Foi’l casu que me quedara ensin perres y como nun sabía chinu mandarín pos nun pudi solicitar un créditu. Arriendes, me diba a dar igual por culpa que tampoco me lu diben conceder. De resultes, atropé’l dineru precisu pa tornar faciendo de guía. La mayor parte les veces nun sabía de que mou algamar onde queríen dir los turistes, pero al dame vergoña reconoceluyos enfusaba nel Himalaya, sumía ya al mes volvía pa recoyer lu qu’entá nun gastaren, pos al morrer de fame yá nun lu diben precisar. Asina foi como con media dolcena escursiones me costié'l viaxe. Sí, de la que llegué, seique yo tamién pudi rodar otros siete años nel Tíbet magar que, al adelantase Xuan, trióme l'escurrimientu y bien seguru que catorce diben ser demasiaos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario